VALENCIÀ
TEMA 1
Totes les paraulesno porten accent gràfic o titlla . Tammateix, cal que tingues present que:
-La vocal a sempre que s’accentua porta accent obert (`)
-Les vocals i/u sempre que s’accentuen porten accent tancat (´).
-Les vocals e/o poden portar tant l’accent obert (`) com tancat (´),depenent de la seua pronunciació.
TEMA 2
ACTIVITATS SOBRE EL NOM DE LES COSES
TRIA L'OPCIÓ CORRECTA DE CADA NOM
DICCIONARI DE SIÒNIMS I ANTÒNIMS
TEORIA DELS DIFTONGS I ELS HIATS
SOPA DE LLETRES DE PARAULES AMB DIFTONGS
CLASSIFICA PARAULES AMB DIFTONG O HIAT
TEMA 3
EXERCICI PARAULES POLISÈMIQUES (I)
EXERCICI DE PARAULES POLISÈMIQUES (II)
EXERCICI PARAULES POLISÈMIQUES (III)
EXERCICI PARAULES POLISÈMIQUES (IV)
ACTIVITAT CLIC DE DETERMINANTS (I)
ACTIVITAT CLIC DE DETERMINANTS (II)
AGRUPA LES PARAULES SEGONS L'ARTICLE
EMBARBUSSAMENTS AMB DEMOSTRATIUS
ACTIVITAT AMB DEMOSTRATIUS (I)
ACTIVITAT AMB DEMOSTRATIUS (II)
ACTIVITAT CLIC SOBRE L'ACCENTUACIÓ
TRIA L'OPICÓ CORRECTA AMB ACCENT
TRIA LA FORMA CORRECTA AMB ACCENT
TEMA 5
És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau positiu.
El cotxe és roig.
Grau comparatiu
En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos elements de l’oració :
Marc és més/menys/tan alt que/com Pere
Tenim, doncs, tres classes d’adjectius en grau comparatiu:
El comparatiu de superioritat
Marcus és més alt que Petrus
El comparatiu d’igualtat
Marcus és tan alt com Petrus
El comparatiu d’inferioritat
Marcus és menys alt que Petrus
Grau superlatiu
El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel
de l’adjectiu la terminació –íssim, -issima, -íssims, -íssimes: altíssim...
També podem escriure : molt+ adjectiu: molt alt , el més + adjectiu: el més alt
|
sense accent |
amb accent |
|
be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder |
bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció |
|
bota: calçat; verb botar |
bóta: recipient |
|
deu: font; numeral (nou+un) |
déu (plural déus): divinitat |
|
dona, dones: ésser humà de gènere femení |
dóna, dónes: formes del verb donar |
|
es: pronom reflexiu |
és: forma del verb ser |
|
feu: domini, senyoria; present de fer |
féu: passat de fer |
|
fora: adverbi |
fóra: verb ser |
|
ma: (plural mes):femení del possessiu mon |
mà (però mans): part final del braç |
|
mes: dotzena part d'un any |
més: quantitatiu |
|
meu: possessiu |
mèu: miol del gat |
|
molt, molta: quantitatiu |
mòlt, mòlta: participi de moldre |
|
mon (plural mos): possessiu |
món (però mons): univers |
|
mora: dona magribina; retard |
móra: (plural móres): fruita |
|
net (neta, nets, netes): adjectiu |
nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar |
|
os, ossos: part de l'esquelet |
ós, óssos: animal |
|
pel, pels: contracció de per + el, per + els |
pèl (plural pèls): vellositat |
|
que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu |
què: relatiu tònic, interrogatiu |
|
se: pronom reflexiu |
sé: forma del verb saber |
|
seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure |
sèu: greix |
|
si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció |
sí: adverbi (afirmació) |
|
soc: calçat; tros de fusta; mercat |
sóc: verb ser |
|
sol, sols: astre; nota; sense companyia; verb soler |
sòl (plural sòls): terra |
|
son: acte de dormir; possessiu |
són: verb ser |
|
te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom |
té: verb tenir |
|
us: pronom personal feble |
ús: acció d'usar; substantiu |
|
vens, venen: formes del verb vendre |
véns, vénen: formes del verb venir |
|
ves: lletra v en pl.; reducció de veges |
vés: verb anar |
|
veu: so de les cordes vocals; present de veure |
véu: passat de veure |
TEMA 6
LES PARAULES QUE NO PROVENEN DE CAP ALTRA PARAULA SÓN PARAULES PRIMITIVES.
Exemple: i roda com un carro el tro de guerra (al·literació de r)