VALENCIÀ

 
 
 
 
DICTATS (ESCRIU LA LLETRA O LLETRES QUE VOLS TREBALLAR I T'APAREIXERÀ EL DICTAT SENSE AQUESTES LLETRES)
 
TEMA 1
 
 
 
 
  (ESCRIU LA PARAULA I ET DIU COM ES SEPARA EN SÍL·LABES) ¡JA NO TINDREU DUBTES!
 
   
 
    ********L'ACCENT GRÀFIC********

Totes les paraulesno porten accent gràfic o titlla . Tammateix, cal que tingues present que:

 

-La vocal   sempre que s’accentua porta accent obert (`)

 

-Les vocals  i/u  sempre que s’accentuen porten accent tancat (´).

 

-Les vocals  e/o  poden portar tant l’accent obert (`) com tancat (´),depenent de la seua pronunciació.

 

TEMA 2

 

 

ELS NOMS:GÈNERE I NOMBRE

 

ACTIVITATS SOBRE EL NOM DE LES COSES

 

TRIA L'OPCIÓ CORRECTA DE CADA NOM

 

TIPUS DE NOMS

 

DICCIONARI DE SIÒNIMS I ANTÒNIMS

 

TEORIA DELS DIFTONGS I ELS HIATS

 

DIFTONG O HIAT

 

SOPA DE LLETRES DE PARAULES AMB DIFTONGS

 

FORMA PARAULES AMB HIAT

 

CLASSIFICA PARAULES AMB DIFTONG O HIAT

 

 

 

 

PARAULES AMB DIFTONG O HIAT

 

TEMA 3

LES PARAULES POLISÈMIQUES

EXERCICI PARAULES POLISÈMIQUES (I)

EXERCICI DE PARAULES POLISÈMIQUES (II)

EXERCICI PARAULES POLISÈMIQUES (III)

EXERCICI PARAULES POLISÈMIQUES (IV)

ACTIVITAT CLIC DE DETERMINANTS (I)

ACTIVITAT CLIC DE DETERMINANTS (II)

DETERMINANTS: L'ARTICLE

EXERCICI D'ARTICLES

AGRUPA LES PARAULES SEGONS L'ARTICLE

POSA L'ARTICLE QUE CALGA

DETERMINANTS: ELS POSSESSIUS

BUSCA ELS POSSESSIUS

CLASSIFICA ELS POSSESSIUS

ELS DEMOSTRATIUS

CLASSIFICA ELS DEMOSTRATIUS

COMPLETA AMB DEMOSTRATIUS

EMBARBUSSAMENTS AMB DEMOSTRATIUS

ACTIVITAT AMB DEMOSTRATIUS (I)

ACTIVITAT AMB DEMOSTRATIUS (II)

ACTIVITAT CLIC SOBRE L'ACCENTUACIÓ

TRIA L'OPICÓ CORRECTA AMB ACCENT

TRIA LA FORMA CORRECTA AMB ACCENT

TRIA L'OPCIÓ BONA AMB ACCENT

ACTIVITAT CLIC DE L'ACCENT

TEMA 5
 
 
 
 
 
 
 
 
 
    ELS GRAUS DE L'ADJECTIU
    
    Grau positiu

És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau positiu.

El cotxe és roig.

Grau comparatiu

En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos elements de  l’oració :

 Marc és més/menys/tan alt que/com  Pere

Tenim, doncs,  tres classes d’adjectius en grau comparatiu:

El comparatiu de superioritat

Marcus és més alt que  Petrus

El comparatiu d’igualtat

Marcus és tan alt com  Petrus

El comparatiu d’inferioritat

Marcus és menys alt que Petrus

Grau superlatiu

El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel 

de l’adjectiu la terminació –íssim, -issima, -íssims, -íssimes: altíssim...

 També podem escriure : molt+ adjectiu: molt alt ,  el més + adjectiu: el més alt

    
    L'ACCENT DIACRÍTIC
 
 Hi ha paraules accentuades que no compleixen les regles d’accentuació. 
Es tracta de paraules que tenen un accent per a diferenciar-les d’altres paraules
amb les quals es podrien confondre. Aquest tipus d’accent es diu diacrític i el trobem 
sobretot en paraules monosíl·labes, però no únicament. L’accent es manté en plural 
si la possible confusió continua existint.No trasllades al valencià els accents diacrítics
 del castellà ni viceversa. Recorda que, per poder utilitzar un accent diacrític, 
han d’haver, com a mínim,dues paraules homònimes per diferenciar.
 
    Ací tens alguns accents diacrítics

sense accent

amb accent

be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder

 (plural béns): possessions; adverbi; conjunció

bota: calçat; verb botar

bóta: recipient

deu: font; numeral (nou+un)
deus: fonts; formes del verb deure

déu (plural déus): divinitat
Déu: nom comú de la Divinitat

donadones: ésser humà de gènere femení

dónadónes: formes del verb donar

es: pronom reflexiu

és: forma del verb ser

feu: domini, senyoria; present de fer

féu: passat de fer

fora: adverbi

fóra: verb ser

ma: (plural mes):femení del possessiu mon

(però mans): part final del braç

mes: dotzena part d'un any

més: quantitatiu

meu: possessiu

mèu: miol del gat

moltmolta: quantitatiu

mòltmòlta: participi de moldre

mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua

món (però mons): univers

mora: dona magribina; retard

móra: (plural móres): fruita

net (netanetsnetes): adjectiu

nét (nétanétsnétes): parentiu familiar

osossos: part de l'esquelet
ossaosses: ossada, esquelet

ósóssos: animal
óssaósses: animal

pelpels: contracció de per + elper + els

pèl (plural pèls): vellositat

que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu

què: relatiu tònic, interrogatiu

se: pronom reflexiu

: forma del verb saber

seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure

sèu: greix

si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció

: adverbi (afirmació)

soc: calçat; tros de fusta; mercat

sóc: verb ser

solsols: astre; nota; sense companyia; verb soler

sòl (plural sòls): terra

son: acte de dormir; possessiu

són: verb ser

te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom

: verb tenir

us: pronom personal feble

ús: acció d'usar; substantiu

vensvenen: formes del verb vendre

vénsvénen: formes del verb venir

ves: lletra v en pl.; reducció de veges

vés: verb anar

veu: so de les cordes vocals; present de veure

véu: passat de veure

 
 
    
 
 
 
 
    TEMA 6
 

    LES PARAULES QUE NO PROVENEN DE CAP ALTRA PARAULA SÓN PARAULES PRIMITIVES
 
    EXEMPLE: CARN
 
    LES PARAULES QUE PROVENEN D'UNA ALTRA PARAULA SÓN PARAULES DERIVADES.
 
    EXEMPLE: CARNISSERIA, CARNISSER.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
    L'APÒSTROF
 
 
 
 
 
 
 
 
 
    TEMA 7
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 9
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 10
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
L'AL·LITERACIÓ
 
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix a repetir un so per crear
 un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... 
Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives 
de cada fonema, sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopeia.
L'al·literació està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres 
per qüestions humorístiques.


Exemple: i roda com un carro el tro de guerra (al·literació de r)
 
 
 
 
 
 

Crea una página web gratis Webnode