VALENCIÀ 6é
TEMA 1
TEMA 2
TEMA 3
TEMA 4
ELS GRAUS DE L'ADJECTIU
És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau positiu.
El cotxe és roig.
Grau comparatiu
En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos termes sintàcticament iguals: normalment són els dos subjectes de l’oració (però pot establir-se una comparació entre dos elements diferents de l’oració, els complements directes, els complements indirectes, els atributs...) amb una estructura semblant a la següent:
element A = +/=/- adjectiu nexe element B
en Marc és més/menys/tan alt que/com en Pere
Tenim, doncs, tres classes d’adjectius en grau comparatiu:
El comparatiu de superioritat
A és més adjectiu que B
En Marcus és més alt que en Petrus
El comparatiu d’igualtat
A és tan adjectiu com B
En Marcus és tan alt com en Petrus
El comparatiu d’inferioritat
A és menys adjectiu que B
En Marcus és menys alt que en Petrus
Grau superlatiu
El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel de l’adjectiu la terminació –íssim, -issima.
-íssim: altíssim
molt+ adjectiu: molt alt
el més + adjectiu: el més alt
TEMA 5
TEMA 6
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC)
El complement circumstancial indica diverses circumstàncies sobre l’acció que expressa el verb. Els complements circumstancials poden ser de lloc, de temps, de manera, de quantitat...
La funció de cc la fan principalment els adverbis i les locucions adverbials, encara que també la pot fer un sintagma nominal introduït o no per una preposició.
|
C C Complements Circumstancials |
On?
cc de lloc
|
Quan?
cc de temps |
Com?
cc de manera |
Quant?
Cc de quantitat |
|
Joan anirà després al parc.
|
Maria anirà després al col·legi. |
Pere corre ràpidament. |
No vull res de berenar. |