VALENCIÀ 6é

 
TEMA 1
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 2
 
    
    SI VOLS PRACTICAR EL DICTAT AQUÍ TENS UNA PÀGINA QUE FINS I TOT T'HO DICTA (ENCARA QUE SIGA EN CATALÀ)
 
 
 
 
 

TEMA 3 

 
   LES PARAULES POLISÈMIQUES Y LES HOMÒNIMES   ( AQUÍ TENIU UNA EXPLICACIÓ MÉS SENZILLA QUE LA DEL LLIBRE)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 4
 
 
 
    LA DIÈRESI
 
 
   ACTIVITATS SOBRE LA DIÈRESI  (fer els exercicis 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 178, 179, 180 i 181)
 
    ACTIVITAT SOBRE ELS GRAUS DE L'ADJECTIU (a partir de la pantalla 7 estan els graus)
 
    

     ELS GRAUS DE L'ADJECTIU
    
     Grau positiu

És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau positiu.

El cotxe és roig.

Grau comparatiu

En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos termes sintàcticament iguals: normalment són els dos subjectes de l’oració (però pot establir-se una comparació entre dos elements diferents de l’oració, els complements directes, els complements indirectes, els atributs...) amb una estructura semblant a la següent:
element A = +/=/- adjectiu   nexe  element B
en Marc és més/menys/tan alt que/com en Pere

Tenim, doncs,  tres classes d’adjectius en grau comparatiu:

 

El comparatiu de superioritat

A és més adjectiu que B
En Marcus és més alt que en Petrus
 

El comparatiu d’igualtat

A és tan adjectiu com B
En Marcus és tan alt com en Petrus

 

El comparatiu d’inferioritat

A és menys adjectiu que B 

En Marcus és menys alt que en Petrus

 

Grau superlatiu

El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel de l’adjectiu la terminació –íssim, -issima
-íssim: altíssim
molt+ adjectiu: molt alt
el més + adjectiu: el més alt

TEMA 5
 
 
 
    EXEMPLES DE COM ES FAN ELS AUGMENTATIUS ( DESPRÉS A LA DRETA TENS PER PRACTICAR I L'AVALUACIÓ)
 
 
 
    EXEMPLES DE COM ES FAN ELS DIMINUTIUS (DESPRÉS A LA DRETA TENS PER PRACTICAR I L'AVALUACIÓ)
 
 
 
    JA HEM DIT A CLASSE QUE ELS PRONMS FEBLES SÓN MOLT IMPORTATS EN VALENCIÀ. EN SISÉ VEUREM 
    UNA PRIMERA APROXIMACIÓ I NO CAL QUE ANEM MÉS ENLLÀ.
    
 
    PRONOMS FEBLES CONSIDERACIONS A TINDRE EN COMPTE:
 
    1) Quan els pronoms febles van davant del verb no porten mai guionet, simplement, si cal, s’apostrofen
        (recorda que als febles EL/LA cal aplicar-los les mateixes regles d’apostrofació que a l’article).
                         la recull         l’acull         la utilitza         l’usa
    2) Quan van darrere del verb sempre porten guionet entre ells i entre ells i el verb, a no ser que es puguen 
         apostrofar.
                           Porta-li-la                     porta’ls-la
    3) Els pronoms febles van obligatòriament darrere del verb quan aquest és o conté:
                - un imperatiu: vés-te’n
                - un infinitiu: el va convidar a anar-se’n
                - un gerundi: el vaig pillar anant-se’n.
    4) Els pronoms febles van obligatòriament davant del verb en la resta de formes verbals:
                    ens el porta,         se n’hi va,...
    5) En cas que la forma verbal siga una perífrasis, els pronoms poden anar indistintament davant o darrere 
        d’ella però sempre junts:     el vaig veure/vaig veure’l
 
    VIDEO EXPLICATIU DELS PRONOMS FEBLES (TÉ UNA DURACIÓ D'UNS 9 MINUTS)
 
 
      
   
   
 
 
 
 
 
 
 
 
    TEMA 6
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
    TEMA 8
 
 
 
 
 
 
       
    
 
 
 
 
    DEFINICIÓ DE VERBS:
 
    La definició d'un verb sempre comença amb un altre verb de significat més
     general. El verb que definim no pot aparéixer en la definició.
 
 
 
ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (ANEU AL RESUM I TRIEU NOMÉS ELS QUE HEM DONAT A CLASSE)
 
 
TEMA 9
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 10
 
 
 
 
 
       Recorda que mot es sinònim de paraula.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
EL SINTAGMA NOMINAL ESTÀ FORMAT PER UN NOM O UN PRONOM I LES PARAULES QUE
L'ACOMPANYEN.  UNA DE LES SEUES FUNCIONS ÉS FER DE SUBJECTE DE L'ORACIÓ.
DINS DEL SINTAGMA NOMINAL, EL NUCLI  ÉS UN NOM O PRONOM PERSONAL TÒNIC.
 
 
 
COM ES FA UNA RESSENYA (ARTICLE MOLT BÓ I EXTENS. A CONTINUACIÓ EN TENIU UN RESUM)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 11
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 12
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
TEMA 13
 
 
 
 
 
 
 
 
 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (CC)

 

            El complement circumstancial indica diverses circumstàncies sobre l’acció que expressa el verb. Els complements circumstancials poden ser de lloc, de temps, de manera, de quantitat...

            La funció de cc la fan principalment els adverbis i les locucions adverbials, encara que també la pot fer un sintagma nominal introduït o no per una preposició.

 

 

 

C C

Complements Circumstancials

 

On?

 

cc de lloc

 

 

Quan?

 

cc de temps

 

Com?

 

cc de manera

 

Quant?

 

Cc de quantitat

Joan anirà després al parc.

 

Maria anirà després al col·legi.

Pere corre ràpidament.

No vull res de berenar.